Manuel Villoria va presentar els principals resultats de la posada en marxa de l'organisme en 2025, actualitzats a maig de 2026. Entre els principals reptes va esmentar la consolidació de l'organització, la reforma de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, i la signatura de convenis amb les Comunitats Autònomes perquè es puga protegir i sancionar d'igual manera en tot el territori.
El president de l'AIPI rendeix comptes davant la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats de l'activitat de la institució durant 2025
El president de l'Autoritat Independent de Protecció de l'Informant, A.A.I., (AIPI), Manuel Villoria Mendieta, va presentar el passat dia 26 davant la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats la Memòria anual corresponent als quatre mesos de funcionament de l'entitat en 2025. En la seua intervenció, Villoria Mendieta va assegurar que des del primer moment la prioritat ha sigut possibilitar la presentació de comunicacions per part de les persones informants malgrat comptar amb escassos mitjans.
De les 174 comunicacions rebudes en 2025, un terç van ser anònimes. Es van rebre 26 sol·licituds de protecció, de les quals 17 van ser concedides. En cinc casos es van iniciar actuacions per possibles represàlies o incompliments de la confidencialitat i altres requisits de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció. L'activitat de l'AIPI està creixent, segons va indicar, i en el que va de 2026 (fins al 20 de maig, s'han registrat 414 noves comunicacions i 43 sol·licituds de protecció, 15 de les quals s'han concedit).
Construcció de l'organització
Construir la pròpia organització, des de zero, sense antecedents en l'Administració General de l'Estat sobre la matèria, ocupa i preocupa també del president de l'AIPI. En este sentit, va destacar el suport en eixos mesos inicials del Ministeri de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts que, en un context de pressupostos prorrogats, va proporcionar suport pressupostari i logístic (especialment tecnològic) per a posar en marxa la institució.
Manuel Villoria va reclamar en la seua intervenció més mitjans per a poder dur a terme les funcions que la Llei 2/2023, encàrrec a l'AIPI, ja que es va tancar 2025 amb 11 llocs coberts d'una Relació de Llocs de treball de 18, amb un cost pressupostari destinat a cobrir les nòmines de personal i les despeses derivades del funcionament ordinari.
Malgrat estes dificultats, s'han aconseguit avanços significatius:
-S'ha creat la seu electrònica de l'Autoritat.
-S'ha dissenyat el sistema d'informació de l'AIPI.
-S'ha posat en funcionament el canal extern, indispensable per a la recepció d'informacions i comunicacions i per a la protecció de les persones informants.
-I s'han iniciat les primeres actuacions de protecció.
I va destacar com a cas d'èxit d'estes primeres actuacions, però ja en 2026, el disseny i gestió del formulari de comunicació de la designació dels responsables dels sistemes interns d'informació de les entitats públiques i privades, el termini de presentació de les quals inicial de dos mesos es va habilitar des del 9 de febrer de 2026.
La falta de temps no ha permés en 2025 iniciar expedients sancionadors, però sí s'ha treballat a establir bases metodològiques sòlides que asseguren les actuacions en el futur, tant metodològicament com jurídicament.
El president de l'AIPI va detallar en la seua intervenció en el Congrés altres activitats realitzades en estos primers mesos d'actuació, com ara recomanacions, resolució de consultes d'interpretació de la llei 2/2023, de 20 de febrer, o el funcionament dels sistemes interns d'informació que han d'instal·lar tant les administracions públiques com moltes empreses.
Relació amb les Comunitats Autònomes
L'aplicació de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, s'ha indo desenvolupant per les Comunitats Autònomes a diferent velocitat. Així, algunes Comunitats Autònomes (huit en 2025, a les quals s'han sumat molt recentment altres dues) han creat autoritats específiques per a la protecció d'informants, encara que les competències assumides tenen diferents abastos.
Manuel Villoria va alertar que la Llei no habilita a l'AIPI a actuar de manera residual, per la qual cosa, en les restants comunitats autònomes, que manquen de mecanismes propis, l'Autoritat estatal no pot actuar com a canal extern (rebre informacions) ni protegir de les persones denunciants.
La solució per a este problema d'inequidad (amb el risc de sanció per part de la Comissió Europea) és que les Comunitats Autònomes signen convenis específics amb l'Autoritat. En este sentit, Villoria Mendieta va constrényer a les Comunitats Autònomes al fet que de manera immediata es comprometen a la creació de l'autoritat i l'assumpció de les seues competències o bé a la signatura del conveni amb l'AIPI, que inclou una clàusula econòmica en la qual la Comunitat signant assumeix el cost de la prestació del servei.
Modificació legislativa
Va destacar el president de l'AIPI que, per a poder garantir la protecció de les persones informants de manera correcta, és a dir, complint el que s'estableix per la Directiva UE 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2019, relativa a la protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió, és necessari modificar la Llei 2/2023, en algunes qüestions concretes. Per a consensuar estes propostes s'ha treballat en un grup de treball amb les Comunitats Autònomes.
Estes propostes passen per ampliar l'abast de la protecció atorgada a les persones, tant en el temps com en el tipus de conductes que es poden denunciar, ja que algunes d'elles no són delictes, però són enormement nocives per a l'interés públic; i també ampliar algunes restriccions actuals de la norma a l'hora d'admetre la protecció (per exemple, si s'ha inadmés prèviament la seua comunicació en un canal intern).
També es vol incloure en la normativa la possibilitat d'adoptar mesures cautelars en matèria de protecció, i protegir així mateix dels responsables dels sistemes interns i externs enfront de possibles pressions, així com l'ampliació del termini d'actuació en el règim sancionador, hui limitat a només tres mesos, manifestament insuficient per a expedients complexos que exigeixen extremar les garanties de seguretat jurídica.
La comparencia està disponible en la web del Congrés.