La Llei permet comunicar determinades infraccions i delictes (article 2 de la Llei 2/2023) coneguts en el marc d'una relació laboral o professional amb l'organització:
Quines infraccions poden comunicar-se?
1. Qualsevol acció o omissió que pugui constituir infracció del Dret de la Unió Europea sempre que entri dins de l'àmbit d'aplicació de la normativa relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions del Dret de la Unió, que versi sobre les següents matèries (actes de la UE enumerats en l'annex de la Directiva (UE) 2019/1937):
- Contractació pública.
- Servicios, productos y mercados financieros y prevención del blanqueo de capitales y la financiación del terrorismo.
- Seguretat i conformitat dels productes; especialment productes sensibles i perillosos.
- Seguretat del transport (ferroviari, per carretera, aeri o marítim).
- Protecció del medi ambient (medi ambient i clima, desenvolupament sostenible i gestió de residus, contaminació marina, atmosfèrica i sonora, la protecció i gestió d'aigües i sòls, protecció de la naturalesa i biodiversitat).
- Protecció radiològica i seguretat nuclear.
- Seguretat dels aliments i els pinsos, sanitat animal i benestar dels animals.
- Salut pública (qualitat i seguretat dels òrgans i substàncies d'origen humà, qualitat i seguretat dels medicaments i productes d'ús mèdic, drets dels pacients, regulació del tabac).
- Protecció dels consumidors.
- Protecció de la vida privada i de les dades personals, seguretat de les xarxes i dels sistemes d'informació
2. Accions o omissions que afectin dels interessos financers de la Unió Europea o infraccions relatives al mercat interior.
Accions o omissions que afectin dels interessos financers de la Unió Europea tal com es contemplen en l'article 325 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE); o incideixin en el mercat interior, tal com es contempla en l'article 26, apartat 2 del TFUE, incloses les infraccions de les normes de la Unió Europea en matèria de competència i ajudes atorgades pels Estats, així com les infraccions relatives al mercat interior en relació amb els actes que infringeixin les normes de l'impost de societats o amb pràctiques la finalitat de les quals sigui obtenir un avantatge fiscal que desvirtuï l'objecte o la finalitat de la legislació aplicable a l'impost de societats.
3. Accions o omissions o omissions que puguin ser constitutives d'infracció penal o administrativa greu o molt greu.
En todo caso, se entenderán comprendidas todas aquellas infracciones penales o administrativas graves o muy graves que impliquen quebranto económico para la Hacienda Pública y para la Seguridad Social.
L'AIPI no és competent per a:
- Informacions sobre infraccions obtingudes fora del context laboral o professional.
- Queixes per la insatisfacció provocada pel funcionament inadequat dels serveis públics, suggeriments per a la seva millora o falta d'acord amb una resolució judicial.
- Conductes o actuacions que prèviament s'haguessin comunicat davant les forces de seguretat, els tribunals, el Ministeri Fiscal, la Fiscalia Europea, el Servei Nacional de Coordinació Antifrau, el Tribunal de Comptes, Oficina Europea de Lluita contra el frau (OLAF), les autoritats de gestió o control, etc.
- Infraccions subjectes a la competència d'altres autoritats autonòmiques de protecció de persones informants.
- Infraccions que afectin del sector públic autonòmic i local de Comunitats autònomes que no hagin signat un conveni amb l'AIPI.
- Problemes derivats de compres, serveis, altres relacions contractuals o estafes entre persones físiques, entre persones jurídiques o entre aquestes últimes i persones físiques.
- Problemes derivats de relacions contractuals privades.
- Comunicacions que afectin d'informació classificada, del secret professional dels professionals de la medicina i de l'advocacia, del deure de confidencialitat de les Forces i Cossos de Seguretat afectades pel secret de les deliberacions judicials.
L'existència d'aquestes exclusions no implica necessàriament que els fets manquin de rellevància jurídica, sinó únicament que hauran de plantejar-se a través d'altres procediments o davant altres autoritats.