La Llei permet comunicar determinades infraccions i delictes (article 2 de la Llei 2/2023) coneguts en el marc d'una relació laboral o professional amb l'organització:
Quines infraccions poden comunicar-se?
1. Qualsevol acció o omissió que puga constituir infracció del Dret de la Unió Europea sempre que entre dins de l'àmbit d'aplicació de la normativa relativa a la protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió, que verse sobre les següents matèries (actes de la UE enumerats en l'annex de la Directiva (UE) 2019/1937):
- Contractació pública.
- Serveis, productes i mercats financers i prevenció del blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme.
- Seguretat i conformitat dels productes; especialment productes sensibles i perillosos.
- Seguretat del transport (ferroviari, per carretera, aeri o marítim).
- Protecció del medi ambient (medi ambient i clima, desenvolupament sostenible i gestió de residus, contaminació marina, atmosfèrica i sonora, la protecció i gestió d'aigües i sòls, protecció de la naturalesa i biodiversitat).
- Protecció radiològica i seguretat nuclear.
- Seguretat dels aliments i els pinsos, sanitat animal i benestar dels animals.
- Salut pública (qualitat i seguretat dels òrgans i substàncies d'origen humà, qualitat i seguretat dels medicaments i productes d'ús mèdic, drets dels pacients, regulació del tabac).
- Protecció dels consumidors.
- Protecció de la vida privada i de les dades personals, seguretat de les xarxes i dels sistemes d'informació
2. Accions o omissions que afecten dels interessos financers de la Unió Europea o infraccions relatives al mercat interior.
Accions o omissions que afecten dels interessos financers de la Unió Europea tal com es contemplen en l'article 325 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE); o incidisquen en el mercat interior, tal com es contempla en l'article 26, apartat 2 del TFUE, incloses les infraccions de les normes de la Unió Europea en matèria de competència i ajudes atorgades pels Estats, així com les infraccions relatives al mercat interior en relació amb els actes que infringisquen les normes de l'impost de societats o amb pràctiques la finalitat de les quals siga obtindre un avantatge fiscal que desvirtue l'objecte o la finalitat de la legislació aplicable a l'impost de societats.
3. Accions o omissions o omissions que puguen ser constitutives d'infracció penal o administrativa greu o molt greu.
En tot cas, s'entendran compreses totes aquelles infraccions penals o administratives greus o molt greus que impliquen crebant econòmic per a la Hisenda Pública i per a la Seguretat Social.
L'AIPI no és competent per a:
- Informacions sobre infraccions obtingudes fora del context laboral o professional.
- Quejas por la insatisfacción provocada por el funcionamiento inadecuado de los servicios públicos, sugerencias para su mejora o falta de acuerdo con una resolución judicial.
- Conductes o actuacions que prèviament s'hagueren comunicat davant les forces de seguretat, els tribunals, el Ministeri Fiscal, la Fiscalia Europea, el Servei Nacional de Coordinació Antifrau, el Tribunal de Comptes, Oficina Europea de Lluita contra el frau (OLAF), les autoritats de gestió o control, etc.
- Infraccions subjectes a la competència d'altres autoritats autonòmiques de protecció de persones informants.
- Infracciones que afecten al sector público autonómico y local de Comunidades autónomas que no hayan firmado un convenio con la AIPI.
- Problemas derivados de compras, servicios, otras relaciones contractuales o estafas entre personas físicas, entre personas jurídicas o entre estas últimas y personas físicas.
- Problemes derivats de relacions contractuals privades.
- Comunicacions que afecten d'informació classificada, del secret professional dels professionals de la medicina i de l'advocacia, del deure de confidencialitat de les Forces i Cossos de Seguretat afectades pel secret de les deliberacions judicials.
L'existència d'estes exclusions no implica necessàriament que els fets manquen de rellevància jurídica, sinó únicament que hauran de plantejar-se a través d'altres procediments o davant altres autoritats.